Cuarto Acto


Del còmic a la gran pantalla
marzo 7, 2009, 11:37 pm
Filed under: Cine | Etiquetas: ,

 

Watchmen és la útima adaptació d’un cómic portat a la gran pantalla. La espectativa era màxima i no era per menys. L’obra mestra creada per Alan Moore i ilustrada per Dave Gibbons és una de les millor novel·les gràfiques mai editades. Era d’esperar, doncs, que hi hagués gran seguiment dels trailers per part dels lectors del còmic, que emocionats contemplaven que la similitud entre les vinyetes i els fotogrames era impecable. No obstant, les il·lusions dels que tant esperaven es van veure trencades davant una pel·lícula que feia trontollar l’essencia del còmic.

La última sessió del dia de la estrena, mantenia un aforament complert de la sala de cinema. Les primeres imatges de la película, ja espanten una mica, al veure una lluita molt allargada entre el Comediant i el seu agresor. Tot i aixi no es perden les esperances de fidelitat amb l’original i aquestes queden recompensades amb una intro espectacular, que al compas de Bob Dylan, recopila la història dels precesors dels Vigilants. No obstant, aquesta trama inicial està molt enfocada als fans de Watchmen, fet que els fa un homenatge però a l’hora perjudica a l’espectador de cinema que no ha seguit el còmic.

El film prometia ser una obra mestre, s’estava construint sobre uns fonaments inmillorables. Una història atípica d’uns superherois retirats que es retroven per la mort d’un dels seus membres a més de l’amenaça d’una guerra nuclear inminent. Però de nou, el 7è art perjudica a la novel·la mitjançant contínuament topics que llastimosament sembla que no es poden desvincular del cinema. Mites com l’excesiu us de la violencia. Al còmic els protagonistes tenen habilitats per la lluita però estan retirats i les baralles són limitades, però en la pel·lícula hi ha un parell d’escenes en que es lluixen amb panoràmiques de cops impressionants. L’altre mite és el del sexe. L’escena de Dan i Espectre de Seda és notablement llarga, quan al còmic tan sols s’hi dediquen 3 vinyetes. Tot això queda a més reforçat per una elecció musical forçada, en les que s’escullen grans temes però que no enganxen amb la trama.

Cal dir que la pel·lícula és bona, està ben narrada, excelentment construida, però llastimosament queda amb un gust amarg que es podria haver evitat. Novament, la industria del còmic queda perjudicada al anar agafada de la ma del cinema. El perill de vincular una industria força exclusiva a una de massa comercial.

Moore: “Las adaptaciones son una pérdida de tiempo”

 




Dejar un comentario so far
Deja un comentario



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s



A %d blogueros les gusta esto: